Zarabanda, bing, bing

Zarabanda, bing, bing. 1966.

  • Director: José María Forqué
  • Duració: 84 minuts
  • Gènere: comedia-ca
Sinopsi: Sinopsi: Un ceptre d'or i pedres precioses atreu l'atenció i l'avarícia de nombroses persones i grups organitzats. Fer-se amb el ceptre és ja una obsessió pública. Per aconseguir-ho tots són capaços de posar en joc fins a les seves pròpies vides. El tresor, sempre relliscós, passa d'unes mans a altres i l'acció es complica al no saber-se, amb certesa, si s'està en possessió del veritable ceptre o d'un fals. Aparentment sense sentit, els crims es succeeixen, es compliquen les situacions fins a la hilaritat i no sembla tenir fi el suspens. El mar d'Eivissa dirà la seva última paraula en aquesta història que manté en suspens, sense treva, l'excitant recerca d'un ceptre d'or que s'exposa al sol la brillantor de les seves pedres precioses.

Comentaris:

El 2 d’agost de 1965 va començar el rodatge a Eivissa de ‘Sarabanda, bing, bing’, pel·lícula inspirada en la sèrie de llargmetratges realitzats sobre l’agent secret James Bond. ‘Zarabanda bing, bing’ mostra nombroses localitzacions de l’illa, destacant els plans filmats al barri de la Marina i Dalt Vila a la ciutat d’Eivissa, els de Punta Arabí i l’Hotel Argamassa (que era on s’allotjava l’equip durant la filmació) a Santa Eulària, i els rodats a la platja de Benirràs a Sant Joan, apareixent a més l’illot de Cap Bernat dibuixat en diversos cartells de la pel·lícula.

El director espanyol José María Forqué recorda els problemes que va tenir durant el rodatge d’aquesta coproducció: “Va ser un experiment que, al meu parer, no va resultar tan malament. Era un guió de Duccio Tessari, escrit “a la manera de …”, com feien tant els italians com els francesos. La producció venia molt condicionada i no podíem alterar-la. Nosaltres ens limitem a refer els diàlegs, que va fer molt bé Armiñán. La produir, per part espanyola, Pepe Maeso, un productor mal entès, molt intel·ligent per muntar els projectes. Als coproductors estrangers no els vaig caure bé. Els vaig discutir molt el repartiment. Jo només vaig aconseguir introduir a Mireille Darc, llavors pràcticament desconeguda i que té una gran personalitat. Era una pel·lícula parlada en cinc idiomes i això es nota, per a mal. Quan acabava d’acabar el rodatge va morir la meva mare i jo em deslligui del muntatge que es va fer, sense la meva contribució, a Itàlia. Va funcionar molt bé a França ia Itàlia i aquí discretament “.

Comentari escrit per Enrique Villalonga, responsable de la productora audiovisual Filmótica.

Referències:

SORIA, Florentino. José María Forqué. Editora Regional de Múrcia, 1990.

Relacionats

  • FITXA TÈCNICA

  • Productora Tecisa (Espanya), Telestar-Trasatlantic (França) y Ultra-Film (Italia)
  • Director José María Forqué
  • Fotografia Cecilio Paniagua
  • Direcció artística Francisco Canet
  • Montaje Franco Fraticelli
  • Música Benedetto Chiglia
  • So Fono España
  • Repartiment Jacques Sernas, Mireille Darc, José Luis López Vázquez, Marilù Tolo, Venantino Venantini, Daniella Bianchi, Harold Sakata, Guillermo Marín, Mercedes Muñoz Sampedro, Joaquín López Diaz, Francesca Sernas, Fernando Cano, Juan Antonio Peral, Mario Morales, Enrique Navarro, Adriano Domínguez, José Orjas, Jorge Llopis, Alberto Sola, Gabriel Laguna, Rafael Hernández, Rosita Perú, José Luis Zalde y Wilhem P. Ellie