Sant Jordi de Ses Salines ens deixa “Sense Paraules”

Seria molt injust continuar parlant de cinema sense fer un homenatge al seu origen, els inicis d’aquesta passió que ens mou; el cinema mut.

L’era del cinema mut va durar des de 1894 fins a 1929, definint-se com aquell que no compta amb so sincronitzat i consisteix únicament en imatges, a vegades acompanyades per música en directe.​ La qualitat d’aquestes pel·lícules, i sobretot les dels anys 1920, era extremadament alta si tenim en compte els mitjans i l’avanç tecnològic de l’època.

En la majoria d’aquests films s’afegien subtítols o cartells per a aclarir la situació als espectadors i per a mostrar converses o pensaments dels personatges.

La escena del jardín de Roundhay.

L’escena del jardí de Roundhay. FONT:  Iribarrenfilms.blogspot.com

La primera pel·lícula muda va ser realitzada per Louis Le Prince en 1888 i es tractava d’un film de 1,66 segons que mostrava a dues persones caminant per un jardí. Es va titular L’escena del jardí de Roundhay.

Han passat moltes dècades des d’aquest despertar de les imatges en moviment i no hi ha millor manera de commemorar el naixement del cinema que fent un “homenatge” a les pel·lícules d’un dels majors creadors de cinema mut de la història, Buster Keaton.

Un any més, Sant Jordi de Ses Salines torna a organitzar el seu cicle de Cinema a la Fresca, que es basa a oferir projeccions gratuïtes cada dissabte de juliol i agost. En aquesta ocasió i, com ja hem avançat, el tema central és el cinema mut i el programa porta per títol “Pamplinas“, en referència a les comèdies mudes tan cèlebres de Keaton.

Cartel cine a la fresca sant jordi de ses salines

FONT: welcometoibiza.com

El dissabte 13 de juliol es va projectar la pel·lícula “Les 3 edats“, el primer llargmetratge de Keaton. Rodat en 1923, és una paròdia de la pel·lícula “Intolerància“, també muda i dirigida en 1916 per David Wark Griffith, i en ella el nord-americà mostra els seus dots dramàtics i còmiques mentre competeix amb Wallace Beery per aconseguir l’amor de Margaret Leahy en la prehistòria, l’antiga Roma i la llavors Edat Moderna: els anys vint.

Buster keaton Three Ages

FONT: www.filminquiry.com

La següent cita d’aquest cicle va ser dissabte passat 20 de juliol amb “El modern Sherlock Holmes”, pel·lícula de 45 minuts sobre el món del cinema en la qual Keaton es fica en la pell d’un projeccionista que somia en ser un detectiu quan, miraculosament, es troba dins de la pel·lícula que està projectant i on intenta salvar a la seva estimada de les arpes del vilà.

El tercer lliurament amb el director i actor estatunidenc és el 27 de juliol. En aquest cas la pel·lícula triada és “El navegant”, també de 1924. En aquesta ocasió, Keaton i la seva estimada s’embarquen en un vaixell que ha estat venut pel pare de la noia a un país que està en guerra contra un altre amb la sola pretensió de deixar-lo a la deriva perquè naufragui.

El cicle continuarà el pròxim 3 d’agost amb un dels títols més emblemàtics de la trajectòria de Buster Keaton: “El maquinista de la general”. L’1 d’agost podrem gaudir de “La llei d’hospitalitat”, una pel·lícula en la qual es narra l’enemistat des de generacions de dues famílies, els Canfield i els McKay, fins que Keaton coneix a la filla dels primers.

Continuarem amb “L’heroi del riu”, pel·lícula de 1928 sobre un hereu d’una companyia de transport de mercaderies pel Mississipí, que s’enamora de la filla del seu rival, i que es projectarà el dia 17. La penúltima projecció del cicle serà “El rei dels cowboys”, sobre un jove de camp que emigra a Nova York a la recerca de treball veient-se obligat a treballar de cowboy.

Com a colofó final, el dia 31 d’agost es projectarà “El gran Buster”, un documental de Peter Bogdanovich en el qual es repassa la vida i la carrera d’un dels cineastes més prolífics i influents de Hollywood, Buster Keaton. Inclou entrevistes amb amics, familiars, col·laboradors, altres directors i gent relacionada amb el cinema com Quentin Tarantino, Mel Brooks, Werner Herzog, Johnny Knoxville o Dick Van Dyke.

Cartel The Great Buster Keaton

FONT: Filmaffinity

Sens dubte creiem que és una excel·lent oportunitat per a endinsar-nos en el món del cinema mut, sovint molt desconegut per les noves generacions, i no hi ha millor manera per fer-ho, que de la mà d’un geni…

Joseph Keaton, conegut després com a Buster, va debutar oficialment en els escenaris l’any 1899, participant en el número de music hall dels seus pares, “The Three Keatons” i imitant tot el que feia el seu pare. Amb tan sols cinc anys va aconseguir guanyar-se al públic.

Després d’una infància i adolescència marcada per les gires i l’espectacle, el febrer de l’any 1917 Buster va decidir marxar sol a Nova York i aquell mateix any va rodar la seva primera pel·lícula. Entre els anys 1920 i 1923, Keaton va rodar un llargmetratge, “Passió i noces de Falòrnies” (The Saphead), i 19 curts. Quan va canviar de productor, va rodar, entre els anys 1923 i 1928, uns altres 10 llargmetratges. Els seus rodatges es caracteritzaven per ser molt cars, ja que tant podia demanar una antiga locomotora com un transatlàntic.

Buster Keaton va començar a protagonitzar una sèrie de comèdies que el van catapultar a la fama, inclosos títols com: “Una setmana”, “La mudança”, “La casa elèctrica” i “El gran espectacle”. Va aconseguir el cim de la seva creativitat durant els anys 1920 i es va convertir en un dels comediants més famosos del món, èxit només comparable amb els seus col·legues Charlie Chaplin i Harold Lloyd, amb els quals va mantenir una bona relació.

En 1966 la seva llum es va apagar a Los Angeles, però va deixar l’empremta de la diversió i els bons moments que va aconseguir, arrencant riallades a milions de persones només amb imatges i música.

Us animem fermament a visualitzar alguna de les seves pel·lícules i ser conscients del complicat que resultava, en aquell moment, despertar sentiments i emocions en els espectadors amb els mitjans dels quals es disposava. Per això el gran èxit dels directors de l’època té, si cap, molt més mèrit, ja que van saber avançar i innovar dins del món audiovisual deixant un llegat irrepetible.

¿Te ha gustado? Compártelo
Share on Facebook
Facebook
0Email this to someone
email
Pin on Pinterest
Pinterest
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin

No comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada