Rodatge a Eivissa de “Un tiempo precioso”: El veritable gaudi de la vida en l’òpera prima de Miki Molina.

Protagonista Miki Molina en "Un tiempo precioso"

Font: untiempoprecioso.com

Mai sigui massa tarda per a començar a viure

Després de llargs anys de carrera com a intèrpret, Miguel Molina va decidir emprendre un nou repte: ser director de la seva pròpia pel·lícula, a més de guionista i protagonista d’aquesta.

Parlem de “Un tiempo precioso“, una pel·lícula de gènere dramàtic que es va rodar l’any 2019 entre Madrid i la nostra illa, Eivissa. Està dirigida per Miki Molina, escrita per ell mateix i José Luis de Dames, director i productor amb qui també va treballar en “Sinfonía de ilegales” i protagonitzada per Molina al costat de Sandra BlakstadCarlos Pulido i Saturnino García. La producció ha comptat a més, amb la col·laboració del Consell d’Eivissa.

La música té un paper fonamental per al protagonista, perquè el llargmetratge inclou algunes cançons del seu pare, Antonio Molina (1928-1992), actor i cantant espanyol de cobla i flamenc, així com de Luis d’Arquer, un artista musical eclèctic. De la fotografia es va encarregar José María Díez, més conegut professionalment tal com Pototo Díez.

El film està produït per Forest Films i emmarcat en la Secció #PuntodeEncuentro de la 64 Setmana Internacional de Cinema de Valladolid – Seminci (EFE, 2019).

“Un tiempo precioso“, narra la història d’un home per al qual canvia tot després d’haver estat diagnosticat d’alzheimer i d’un tumor cerebral. Sense dubtar-ho, és en aquest moment quan decideix iniciar un últim viatge a la seva benvolguda llar, Eivissa, on recuperarà la relació gairebé nul·la amb el seu fill Carlos i es tornarà a enamorar de la que temps enrere va ser la seva dona, Sandra.

“Dins de la duresa hi ha coses molt boniques”

La intenció de Miki amb aquesta pel·lícula era, en primer lloc, que qualsevol persona es pogués sentir identificada amb ella i, en segon lloc, plantejar la malaltia neurodegenerativa que es tracta en ella; l’alzheimer, des d’un altre punt de vista, per a no quedar-nos únicament amb aquest dur cop sinó per a anar més enllà d’ell i trobar una llum esperançadora enmig de la foscor. “Dins de la duresa hi ha coses molt boniques”, assegura l’autor.

Sí que és veritat que es tracten la malaltia i el dolor, tant del protagonista com de les persones que l’envolten, però se li dóna una major importància a aquesta “història d’amor i reconciliació tan potent” (en paraules d’Antonio Molina) que sorgeix, desgraciadament, a causa de malaltia.

Per a ell “ha estat gairebé com pintar un quadre”, d’aquí les al·lusions pictòriques barrejades amb la literatura i la música, encara que també ha estat, segons Mario Garcés, escriptor, jurista i polític; “una manifestació lluminosa de belles emocions en un món que es desfà en els cants oblics de la desmemòria.”

En definitiva, amb aquesta pel·lícula, Molina ens demostra que, al final, el que importa no són els anys que vivim, sinó el que vivim al llarg d’aquests anys.

Així que recorda, “el temps és preciós fill, no el perdis mai” – Miki Molina.

Podreu trobar més informació de la pel·lícula a la seva pàgina web.

Molina amb a Sandra en "Un tiempo precioso"

Font: untiempoprecioso.com

Eivissa, Una illa de Cine

Com diu el mateix Miki Molina, Eivissa és “Una Illa de Cinema”.

Quan tenia quatre anys va arribar a Eivissa per a quedar-se i formar part de la nostra illa i, des d’aleshores, ha vist el seu futur aquí. No sols en l’àmbit professional, sinó també perquè “aquí tinc als meus amics, a la gent més pròxima o més familiar”, diu.

Ja pot tenir petits rodatges o grans pel·lícules fora de l’illa que, al final, sempre acaba tornant a ella.

Eivissa, cadascun dels seus racons i les sensacions que aquesta li produeix (les seves platges, espais a l’aire lliure, parets blanques, puresa i sentiment de llibertat) li permeten despullar la seva ànima i aportar a la seva professió molta experiència tant professional com personal.

De Madrid a Eivissa per revolucionar la nostra illa amb “Un tiempo precioso”

Nascut el 27 de novembre de 1963 a Madrid, Miguel Ángel Molina, més conegut com a Miki Molina, és fill del famós cantant i autor Antonio Molina, germà i pare de quatre fills de les diferents dones amb les quals ha estat casat i un actor espanyol molt rellevant en el sector cinematogràfic.

Aquest és Miki Molina

Font: untiempoprecioso.com

Tant és així que des d’un primer moment va aconseguir cridar l’atenció dels cineastes més destacats en aquell moment com Pedro Almodóvar, Manuel Gutiérrez Aragó o Jaime Chávarri, amb els qui va treballar, tal com veureu al llarg de l’article, per a tirar endavant pel·lícules de gran èxit.

No sols és un talentós actor i director de cinema i televisió, perquè en el seu moment es va dedicar tant a pel·lícules com a sèries, sinó que a més es considera cantant, poeta, guionista i un apassionat del teatre, àmbit per al qual també va actuar en múltiples ocasions.

Per cert, potser us pregunteu: “Per què si el seu nom és Miguel Ángel Molina, va voler adoptar com a malnom professional “Miki”?” Perquè com a dada més curiosa del protagonista, destaquem que el va prendre per la pel·lícula “Meravelles” en la qual va debutar en 1980. Deduïm que va triar aquest sobrenom per com li va impactar el paper que va realitzar en aquesta pel·lícula.

Podeu trobar tota la seva filmografia a https://es.wikipedia.org/wiki/Micky_Molina.

¿Te ha gustado? Compártelo
Share on Facebook
Facebook
0Email this to someone
email
Pin on Pinterest
Pinterest
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin

No comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada