El Cinema Documental: L’expressió més pura de la realitat.

En publicacions anteriors us hem parlat sobre diferents gèneres del cinema i d’altres formats com el curtmetratge. En aquesta ocasió dedicarem aquest article al cinema documental, una forma de fer art de manera reivindicativa o simplement, per nodrir-nos de coneixement.

El cine documental indaga dins la realitat, ens planteja discursos socials, representa històries particulars i col·lectives que construeixen una memòria de la cultura en el seu sentit més ampli.

Es podria dir que és eminentment didàctic i encara que alguns el considerin de “segona”, ha estat present des de fa dècades amb autoritat i eficàcia. De fet, a causa de la precarietat i les situacions adverses que en molts casos els professionals es troben durant les filmacions, el documental ha aportat al cinema molts dels invents i recursos que es fan servir avui dia.

Molts dels experts asseguren que el cine documental va néixer l’any 1922, quan es va estrenar la pel·lícula “Nanook el esquimal“, de Robert Flaherty. Els primers documentalistes van ser grans exploradors que van filmar aspectes molt propers a ells i en els llocs més recòndits de la Terra. Anys després van aparèixer directors que preferien gravar materials més socials, més propers a la seva pròpia realitat, com els documentalistes de televisió que comptaven amb més mitjans.

Película "Nanook of the North"

FONT: mhernandezro.blogspot.com

El cine documental no és un gènere en si, no es basa en un model preexistent. El que sí que podem dir que tenen en comú són els materials que es tracten; es relaten fets que han succeït o que estan succeint independentment de si amb ells es fa o no una pel·lícula. Els personatges existeixen també fora del film, abans i després del mateix.

Això és el que principalment el diferencia d’un film de ficció, però aquest punt és tan important i existeix tal diferència entre els materials que cal tractar que les estratègies, tècniques i mètodes de treball són radicalment diferents. Això també pot ocórrer en cas dels documentals que narren fets passats i els que descriuen successos que passen en present.

Un documental que ens explica quelcom que ha succeït, opera amb les restes del succés. Es treballa amb material d’arxiu: preses, fotografies o sons que pertanyen a l’època durant la qual es desenvolupa el fet. Es pot treballar també amb imatges gravades en els llocs on han ocorregut els fets, a més de recolzar-se en relats de protagonistes que van viure aquesta etapa determinada i ho fonamenten amb el seu testimoni. D’altra banda, quan s’expliquen històries que estan passant, mentre s’estan filmant, el treball s’organitza segons aquesta característica del material, les particularitats del qual cal preveure, per decidir quin material es gravarà i de quina manera.

Dins del cinema documental, ens hi trobem diferències entre l’enfocament i la temàtica: el documental cronista o d’observació (cinema a temps real), el “cinema verité” (la càmera provoca l’acció dels subjectes), el documental de la naturalesa (no podem deixar de nomenar a Costeau i la seva investigació submarina), el documental històric o el documental del superrealisme (a tall de denúncia social).

Rodaje documentales

FONT: palacioquintanar.com

EIVISSA COM A ESCENARI DEL CINEMA DOCUMENTAL

Després d’aquesta ressenya sobre els documentals, veurem l’impacte que aquest tipus de films han tingut a Eivissa i els títols més importants que s’han rodat a la nostra illa.

Sobre l’any 1973 es va rodar “Vera paints Ibiza in the sun” i és la primera narració que tenim sobre aquest tipus de cine amb imatges d’Eivissa. És un curtmetratge de 19 minuts que ens parla de la feina de la dissenyadora nord-americana Vera Neumann i ens mostra llocs com Sa Penya, la Marina o el Puig de Missa a Santa Eulària.

L’any 1975 s’estrenen “F for Fake“, on Orson Welles analitza l’art i al falsedat que el rodegen, i “Agost (Eivissa, Cròniques d’un ball)”, documental en format curt que ens endinsa en el ball pagès, una de les expressions culturals més importants d’Eivissa.

Entrats a la dècada dels 2000 la producció de cine documental a l’illa és cada cop més prolífica. En ressaltarem “A Tale of Two Hippies”, un llargmetratge que inclou plans rodats a la Vila, al mercat de Sant Miquel i el de Les Dàlies a Sant Carles i Benirràs, a més de diverses discoteques i locals.

Seguint en els primers deu anys del segle XXI, trobem “Erwin Bechtold. Retrat d’un artista”, filmat a la casa del pintor a Can Cardona, a Sant Carles; “Eivissa terra endins” i “Al voltant del riu de Santa Eulària”, ambdós relacionats amb la llengua, la història i la cultura d’Eivissa.

Documentales Ibiza

FONT: IbizaFilmOffice

Documentales ibiza

FONT: IbizaFilmOffice

L’any 2011 s’estrenen diversos documentals rodats totalment o parcialment a l’illa com “Ibiza Occidente“, “IbizaVuelo 602″ (relat sobre el tràgic accident d’aviació ocorregut l’any 1972) i “L’horta de Santa Eulària” d’Enrique Villalonga, en el que es recullen testimonis d’eivissencs les vides dels quals han estat vinculades amb el riu de Santa Eulària.

Ja més propers als nostres dies, trobem treballs tan importants com “La Revolució Turística” dels germans Alcàntara, que ens introdueixen amb el seu documental a la història del turisme d’Eivissa i Formentera, principalment. Una feina molt cuidada amb gran quantitat de material i que curiosament es nodreix d’altres documentals anteriors com “F for Fake“, que acabem de mencionar.

Hem de fer menció especial als curts documentals dirigits per Villalonga titulats “Aiguallums“, que endinsen en el procés creatiu de diferents artistes a l’hora de crear les seves obres.

Documentales Ibiza

FONT: artxipelag.com

Documentales oibiza

FONT: IbizaFilmOffice

Si hi ha quelcom que ens ha quedat clar, és que gràcies al cinema documental coneixem fets, processos i curiositats que ens nodreixen de cultura i pensament crític. Sense aquesta perspectiva a l’hora de realitzar un treball audiovisual fidel a la realitat, sigui de successos passats o presents, ens perdríem gran part de les motivacions dels que propicien els esdeveniments i creacions del món real.

Des de l’Eivissa Film Office us animem al fet que us aficioneu al món dels documentals, ja que són font d’inspiració per la ment i la seva memòria.

¿Te ha gustado? Compártelo
Share on Facebook
Facebook
0Email this to someone
email
Pin on Pinterest
Pinterest
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin

No comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada