El Cinema com a creador de coincidències

En altres ocasions ja us hem parlat de la capacitat que el cinema posseeix per a crear consciència i forjar certes tendències o pensaments, depenent és clar, del subjecte receptor.

En el cas dels joves, la influència de les noves temàtiques audiovisuals ha legitimat conductes i percepcions de la realitat que abans provocaven rebuig o discrepància entre la majoria de la població. Davant l’actual situació de l’educació i els valors, el cinema gaudeix d’un gran protagonisme com a arma educadora de la joventut i encara que no tot és absolutament positiu, és font innegable d’inspiració i enriquiment.

Des del seu origen, el cinema ha estat com un mirall en el qual ens emmirallem de manera introspectiva i que ens permet comparar i decidir els nostres models i fins i tot algunes pautes de comportament. Encara que no sigui conscientment, una pel·lícula que ens mou i ens desperta sentiments, siguin positius o negatius, ens fa pensar o voler indagar més en allò que ens ha produït impressió.

Podem posar dos grans exemples; l’any 1984 es va estrenar “Amadeus”, una obra mestra que va acostar la figura de Mozart al gran públic i va canviar completament la imatge cultural que es tenia d’aquest geni de la música. A més d’això, les vendes de les seves obres van créixer exponencialment, donant-se a conèixer als més joves malgrat haver existit segles enrere.

Fotograma película Amadeus

FONT: www.elpelicultista.com

Com a exemple més recent tenim a la pel·lícula de “Bohemian Rhapsody“, estrenada l’any 2018, va fer que tots volguéssim saber més de la famosa banda “Queen” i més concretament de Freddie Mercury. Igual que en el cas anterior, les vendes de les seves cançons en tots els formats van augmentar de manera increïble arribant a ser el més escoltat de la història de la famosa plataforma Spotify (principalment consumida per persones joves).

Una altra pel·lícula mítica que va penetrar enormement en la consciència dels adolescents va ser “El club dels Poetes Morts” l’any 1989. Erròniament es va pensar que per la seva profunditat no calaria en els més joves però va ocórrer tot el contrari; el mantra del “Carpe Diem”, gaudir del moment present, va suposar una autèntica revolució docent, un canvi en les pautes que els joves anhelaven trencar i la van prendre com a model.

Fotograma película El club de los poetas muertos

FONT: www.generacionyoung.com

D’altra banda, les pel·lícules no sols van influir en la percepció de la realitat dels adolescents, d’un artista o d’un sistema docent, també van modificar (i continuen fent-ho) l’actitud vers a productes de consum concrets i els seus contextos.

Un clar exemple va ser l’ús dels joves de la famosa caçadora que va usar James Dean a “Rebel sense causa” l’any 1955, convertint aquesta peça en un símbol de la rebel·lia juvenil.

El cinema ha estat i és, el mitjà de comunicació informal més poderós que tenim, és una realitat. En molts casos s’ha demostrat que la seva influència sembla ser proporcional a la feblesa de la família, l’escola, l’Església i el veïnat. Allí on les institucions més pròximes als joves fallen, les pel·lícules assumeixen un rol de major importància com a font d’idees i pautes per a la vida.

Films com “La taronja mecànica”, “Instint bàsic” o “American Beauty” han superat els quatre milions d’espectadors als cinemes del nostre país, per la qual cosa es pot dir que han produït un impacte en una gran part de la població. Des d’una perspectiva sociològica, aquestes pel·lícules s’han quedat impregnades a la ment de l’espectador, ja que la representació de la realitat sol ser vívida i forta, emocionalment dramàtica i s’acaba assimilant com a una experiència pròpia, per la comparació i la suggestió que ens ocasiona, i més si cap, si la personalitat encara s’està forjant, com és el cas dels adolescents.

A més de tot això, actualment el cinema legitima conductes que abans eren “mal vistes” o s’evitaven. Avui dia gràcies en certa part a la visualització de treballs amb certes temàtiques, aquestes s’han “normalitzat”. Temes com l’homosexualitat, el festeig, la ruptura familiar o l’eutanàsia, entre molts altres, es toquen àmpliament en telesèries, pel·lícules o anuncis, la qual cosa provoca que es tendeixi a l’acceptació i creació d’un criteri que abans ni es plantejava.

Ens queda clar que en començar a veure una pel·lícula, l’espectador busca inconscientment amb quin personatge s’identificarà: desitja veure-la des d’un punt de vista, viure-la des d’algun dels personatges, i això el porta a un procés d’empatia que és conegut en la indústria cinematogràfica com a “transferència d’imatge o de personalitat”. Aquest procés s’aconsegueix quan l’espectador es posa en el lloc del personatge, assumeix els seus ideals i empatitza amb les seves emocions.

Podríem dir que es tracta una mica de “la màgia del cinema”; no som veritablement conscients del gran poder que exerceix en el nostre interior el veure una determinada pel·lícula en un moment concret, això pot fins i tot fer-nos prendre decisions d’importància en veure-ho com “un senyal”. Ni què dir té el que això pot provocar dins de la ment d’una persona en plena joventut, plena d’inseguretats, que treu conclusions constantment i es planteja el món que li envolta sovint.

Corto y Cambio de Rol

Una manera fantàstica que els joves siguin protagonistes de la seva pròpia inspiració, és la iniciativa que va sorgir a la nostra illa ara ja fa uns anys,“Corto y cambio de rol”.

El Departament de Benestar Social, Sanitat i Igualtat del Consell d’Eivissa, amb la col·laboració dels cinc ajuntaments de l’illa van crear aquest important projecte l’any 2016 amb la idea que joves de 14 i 18 anys realitzessin curtmetratges que reflectissin les seves inquietuds i experiències vitals creant històries que expressessin conflictes, contradiccions o violències que pateixin per qüestions de gènere o sexe. Tractant directament els rols de gènere, els estereotips en els mitjans de comunicació, la sexualitat, les relacions de parella o la identitat a tots els nivells amb total llibertat i sent els artífexs del que volen comptar.

Cada any es comença amb un taller de 6 mesos de duració en el qual els alumnes duen a terme tots els passos per a la realització del curt, on la igualtat és el més important.

Sens dubte es tracta d’una iniciativa que hauria de fer-se extensiva a més ubicacions, ja que és innegable la relació directa que existeix entre el cinema i la formació de consciència dels joves que en un futur pròxim tindran el món a les seves mans.

¿Te ha gustado? Compártelo
Share on Facebook
Facebook
0Email this to someone
email
Pin on Pinterest
Pinterest
0Tweet about this on Twitter
Twitter
Share on LinkedIn
Linkedin

No comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada